Resultats de la cerca frase exacta: 82

Diccionari de la llengua catalana
41. pediment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superfície d'erosió de pendent suau i lleugerament còncava que es forma al peu de relleus muntanyosos en les zones àrides. [...]
42. benigne -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té o mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Era benigne amb tothom. Serà benigne envers els acusats. Cal donar una interpretació benigna a les seves paraules. D'acció suau, saludable. Un clima benigne. Fa un temps benigne. En med., que no és [...]
43. desacalorar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alleujar o treure l'acalorament que pateix (algú). Es girà un vent suau que desacalorà els banyistes. Abans de beure cal desacalorar-se. [...]
44. camussa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pell d'isard, de cabra, d'ovella, etc., d'un color groc pàl·lid, sotmesa a una preparació que la fa molt suau i flexible. [...]
45. carícia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demostració d'afecte, d'amor, que es fa tocant suaument amb la mà. Fer carícies a un infant. Contacte suau. La carícia del vent. [...]
46. talc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, fil·losilicat trioctaèdric, de fórmula Mg3Si4O10(OH)2, que cristal·litza en els sistemes monoclínic i triclínic i presenta estrat doble compost per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, és de tacte suau, el més tou de tots els [...]
47. zèfir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau que tendeix a venir de ponent. Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres. [...]
48. aura 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau. Exhalava una aura de candor i d'innocència. Favor, acceptació. Aura popular. Conjunt de trastorns, de durada molt curta, que precedeixen les crisis de certs estats neuropsíquics. [...]
49. mans -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De condició suau i dòcil, s'aplica especialment als animals no braus, no esquerps. Compte amb el ruc, que no és gaire mans. Els nois eren mansos com anyells. [...]
50. estrígids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de presa nocturns, de l'ordre dels estrigiformes, de mides molt diverses, amb el cap rodó i els ulls situats a la part del davant enmig de discos facials separats, de plomatge críptic i suau, ales arrodonides i cua curta, amb el bec fort i corbat envoltat de [...]
Pàgines  5 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>